dilluns, 25 de maig del 2015

Exposicions


Durant aquestes dues ultimes setmanes, els grups de treball hem exposat els nostres treballs, on l'objectiu principal era fomentar l'expressió oral mitjançant el joc o l'activitat, és a dir, fomentar l'oralitat d'una forma dinàmica i divertida
En general, els treballs han sigut originals, alguns com el nostre tractaven la parla oral des del món audiovisual, altres han presentat una aplicació o alguns companys han doblegat una pel·lícula o han fet jocs per a tractar d'una forma mes dinàmica aquest tema.

Així, amb aquest tipus d'activitats els xiquets i xiquetes seran capaços de fer-ne ús de la parla oral  i com a  futurs docents ens seran molt útils i podrem treballar l'expressió oral d'una forma mes entretinguda, interessant, lúdica i divertida. 

La comunicació a l'aula

Hem parlat al voltant de la importància de la comunicació entre el docent i l'estudiant. Per a que aquesta siga eficaç, s'haurà de reunir unes característiques bàsiques per ser eficaç:
-Postura oberta en l’emissor i el receptor per a aconseguir una comprensió.
-Interacció en el procés que dona la oportunitat de modificar el missatge. 
-Moralitat, objectivitat als continguts i valors.
Per a una comunicació didàctica en l'aula:
-La veu: pronunciació, tó de veu...
-Control visual per a mantindre una bona atenció.
-Importància de les TICs.
Pel que fa a les característiques bàsques d'un docent amb orientació didàctica en la comunicació:
  • Sensibilitat
  • Sentit comú
  • Creativitat 
  • Lexitud
  • Seguretat
  • Moral i Ètica
És molt important que el docent realitze i adapte el seu model de llengua i el registre, ja que com sabem cada alumne es un món. 

Habilitats lingüísitques, la comprensió oral i l'interferència lingüística





Les habilitats lingüístiques les classifique en dos factors: 

-Segons el paper que tinga una persona en el procés de comunicació: les habilitats orals com son escoltar i llegir i les habilitats productives com són parlar i escriure.  
-Segons el canal que s´utilitza en el procés de comunicació: les habilitats orals com són parlar i escoltar, i les habilitats escrites com son escriure i llegar.

L'expressió oral és una habilitat que es pot exercir en diferents formes de comunicació que cal distingir per a una correcta aplicació didàctica. Hi ha dos tipus de comunicacions oral; la comunicació oral autogestionada i la comunicació oral plurigestionada.

Quant a l'interferència lingüística  són els canvis en l'estructura d'una llengua ocassionats per la influència d'una segona llengua.


Hi ha 3 formes d'interferències:


-La fònica: elements fònics dins d'una llengua que són pròpies d'una altra.
-Lèxica i semàntica: paraules i llurs significats. Incorporació en la llengua "b" de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua "a". Exemples (adiós, enero, tenedor, jues)
-Morfosintàctica: regles o normes que no són pròpies de l'idioma, per influència del veí s'hi incorporen. Per exemple el canvi de gènere (el costum/la costum).

dijous, 21 de maig del 2015

Tècniques per al treball en grup

El meu grup i jo hem triat estes dos tècniques de treball  perquè ens pareixen que es treballa d'una manera més dinàmica i eficaç.Són les següents:
  • Xiuxiueig ¨Buzz groups¨, consisteix en permetre que els assistents, després d´una explicació magistral, que dialoguen entre sí un breu espai de temps a fi que puguen donar-se compte si s'ha entès les explicacions i són capaços de resumir-les. El docent comunica que va a utilitzar la tècnica per poder posteriorment aclarar dubtes o iniciar un debat. Dona la consigna que estudiant es gire cap al company que té al costat i comente allò que s´ha explicat durant 5 minuts. Despres es posa en comú.
  • Fem divisions, es tracta de dividir un tema en tants parts com grups es confeccionen. Cada grup n´estudia una part i un alumne de cada grup que els composa l´exposa al gran grup. Els objectius són aconseguir aprofundir en tots els aspectes d´un tema mitjançant la cooperació, demostrar que el resultat positiu depèn de tots i afavorir la participació i l´assumpció de responsabilitats en el desenvolupament de la classe.

dijous, 7 de maig del 2015

MARC COMÚ EUROPEU DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGUES

És un estàndard per mesurar el nivell de comprensió i expressió, oral i escrites,  en una llengua. Forma part del projecte de política lingüística del Consell d'Europa, que ha unificat les directrius per a l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües dins del context europeu.

A més, es necessari per:

  • Intensificar l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües.
  • Promoure l'aprenentatge des de preescolar fins a l'edat adulta.
  • Tindre els mateixos criteris de qualificació.
Portafoli Europeu de les Llengües

És tracta d'un document en què els que estan aprenent o han aprés una llengua, poden registrar i reflexionar sobre el seu aprenentatge de llengües i experiències culturals. El document també conté una biografia lingüística detallada que descriu l' experiència de titular en cada llengua i que està dissenyat per a guiar l'alumne en la panificació i avaluació dels progressos.


dimecres, 22 d’abril del 2015

LLENGUA I IMIGRACIÓ EN LES AULES

Centres on el plurilingüisme és una realitat i no només una declaració de principis.

Les últimes dades que s'han donat a conèixer ens indiquen que als centres escolars de la Comunitat Valenciana hi ha al voltantt de 82.000 xiquets i xiquetes estrangers matriculats, dels quals, uns 70.000 es troben als centres públics, és a dir, un 86,3% de tot l’alumnat.
El treball d’adaptació i d’integraació no és un esforç sols de les persones noves que arriben a un país, sinó que requereix de l’esforç de tots; comunitat educativa i societat en general.

Els centres escolars han de ser conscients que ells són els elements integradors més importants per a les famílies que acaben d’arribar. Tenint en compte, el paper fonamental i cal dissenyar i implementar mesures que ajuden a facilitar, de la major manera possible, l’adaptació a la nova realitat per part de tota la comunitat.

El món s’enfronta a un procés d’homogeneïtzació lingüística i per tal de fomentar el plurilingüisme l’escola s’ha de plantejar també quin ha de ser el seu rol. L’escola té una funció en la transmissió del coneixement del valor de la diversitat lingüística.
La competència plurilingüe es fonamental. Són els sabers, les habilitats, estratègies... que podem desenvolupar en el moment d'integrar els coneixements previs amb nous coneixements sobres les llengües i les escriptures.
Algunes de les estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l'escola són:
  • Activitats que desperten la curiositat cap a la diversitat lingüística dels nostres alumnes
  • Un currículum amb un enfocament que partisca d'un tractament integrat de les llengües que s'han d'ensenyar.
  • Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques en projectes compartits que tinguen com a base l'ús de la llengua en activitats significatives.
S'ha de donar visibilitat a la diversitat lingüística. Pot ser d'ordre simbòlic si es tracta de llengües que no s'ensenyen a l'escola, però també ha d'incorporar-se el coneiximent de llengües que tenen els alumnes.


Per últim, un programa de suport temporal per a l'acollida i integració de l'alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana és:
El PASE, qui té la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.
  • La primera fase compensa les necessitats lingüístiques de l’alumnat que desconeix la llengua base del programa d’educació bilingüe a que quede adscrit.
  • La segona fase, oferix un suport dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum (principalment en les instrumentals).
Aquest programa pretén que l’alumnat adquirisca les competències comunicatives bàsiques en la llengua vehicular del centre, de forma intensiva perquè li permeta incorporar-se al grup ordinari que li correspon per edat en el menor temps i millors condicions possibles.

Els objectius d’aquest programa són:
  • Proporcionar a l’alumnat nouvingut una competència inicial en la llengua base, així com la introducció en l’altra llengua cooficial.
  • Facilitar la incorporació al grup de referència i reduir el període d’integració escolar d’aquest alumnat.
  • Dotar l’alumnat de la competència lingüística social bàsica que permeta la seua interacció en la comunitat educativa.
  • Compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en les àrees o matèries del currículum.
  • Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.
  • Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada i el seguiment del procés.
Respecte a la duració del programa:

Tindrà caràcter temporal. Amb caràcter general, el programa PASE tindrà una duració per a l’alumne o l’alumna d’entre tres i sis mesos. En cap cas excedirà d’un curs escolar. La permanència d’una alumna o alumne en el programa PASE serà com a màxim de quatre hores diàries i no superarà les vint hores setmanals.

Organització del programa:

El currículum específic del programa esta recolzat en diverses àrees. Integrar llengua i coneixements és la forma més eficaç d’aprendre llengua i desenvolupar el pensament. Els àmbits són: lingüístic i social / lingüístic i científic.
L’alumnat del PASE tindrà, a més, una hora de tutoria especifica a càrrec d’ un dels professors que impartisquen els àmbits. Els continguts de les àrees curriculars s’impartiran prioritàriament en la llengua base del programa d’educació bilingüe del centre. La segona llengua oficial s’anirà introduint progressivament en funció del progrés i de les característiques de l’alumnat.
Aquest alumnat s’anirà incorporant a la resta d’àrees o matèries de forma progressiva a mesura que vaja adquirint les competències corresponents a juí del professorat del programa. Aixa l’horari d’atenció específica anirà reduint.
Cada un dels àmbits del programa PASE estarà a càrrec d'un professor o professora , pertanyent a un dels Departaments de les àrees que integren els àmbits.

 PLA D’ACOLLIDA

EL Pla d’Acollida és un protocol d’actuacions l’objectiu del qual és facilitar l’adaptació del nou alumnat al centre escolar. Els alumnats estranger desconeixen les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i han de dur un procés d’adaptació escolar i aprenentatge de la llengua. El Pla d’Acollida ha d’aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries.

Aquest Pla d’acollida i acompanyament ha de tindre una sèrie de recursos:
  • Una aula d’acollida i acompanyament
  • Tutor/a d’acollida
  • Professorat de pedagogia terapèutica, educador...
  • Tutor/a del grup de referència
  • Professorat, etc.



Multiculturalitat e interculturalitat.

Aquests conceptes els vam veure a classe unes setmanes abans. No és pot deixar passar la importància d'aquestos dues termes, ja que de vegades pensem que són sinònims i no ho són.

Multiculturalitat: l'existència de moltes cultures dins d'una societat.
Interculturalitat: relació que tenen aquestes cultures entre elles. 


Ara bé, hem de transmetre als xiquets i xiquetes de l'escola, que amb aquestes diferències culturals podem aprendre uns dels altres. És a dir, utilitzar la diversitat com a instrument d'aprenentatge social.



Ací us deixe un exemple on es veu com es treballa per l'interculturalitat i per una cohesió social.




dilluns, 30 de març del 2015

Política, lingüística i ensenyament.


A classe vam poder recordar coses que ja coneixíem i aprendre altres noves com :
  • L'escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d'un país.
  • L'escola, i especialment l'escola infantil i primària, s'ha convertit en motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, i la que ha d'aconseguir  mantenir viva la flama de la llengua i de transmetre-la a les generacions joves mitjançant la cooperació .
  • Les polítiques que ha aplicat el govern valencià des de l'any 1995 han consolidat forts desequilirbris entre els trams educatius, entre centres públics i privats, i entre territoris. 
  • 3 de cada 10 alumnes, s'escolartizen en PEV.
  • 5de cada 10 alumnes s'escolaritzen en PIP.
  • 2 de cada 10 només estudien el vanlencià com a assignatura.
  • el 93,09% de l'alumnat escolaritzat en valencià ho fa en centres públics, mentre que només un 6,32% ho fa en la privada i un 0,59% en la privada.

Els mitjans de comunicació

Vam estar parlant a classe de l'evolució i la importància dels mitjans de comunicació. 


A més, vam descobrir alguns aspectes de rellevància com:

  • El desenvolupament de la ràdio i de la televisió és superior al de la prensa escrita, la qual cosa té una gran importància quant al procés d'infuència comunicativa que es desplega en aquell moment històric.
  • Durant la transició política, es desfermarà una intensa lliuta en què l'estatus que havien de tenir el valencià i el castellà.
  • El diari Las Provincias va manipular i mobilitzar els sectors més proclius a l'antacatalanisme sota la bandera del blaverisme, i els va usar com a força de xoc contra l'esquerra i el valencianimse per tal d'impedir-ne l'èxit. La influència dretana i manipuladora d'aquest diari es prolonga fins als nostres dies i ha generat tota una escola de periodisme servil que impregna bona part dels productes mediàtics valencians i especialment les males pràctiques informatives de RTVV.
  • Els canvis que estructuraren el sistema radiofònics s'iniciaren al final de la dècada dels vuitanta del segle XX.
  • Amb la reordenació del sistema televisiu per la implantació de la televisió digital terrestre, van sortir a concurs 14 demarcacions de TDT.
  • Quant a la llengua de la programació dels canals de TDT en emissió, al País Valencià el retrocés continua. 

Vam fer una pràctica per grups a classe sobre els mitjans de comunicació, on nosaltres vam destacar la gran importància d'aquestos en la societat. També, pareix ser que ens volen eliminar les lengues autòctones d'aquest món comunicatiu. 
D'altra banda, varem plantejar l'aplicació de metodologies d'aprenentatge en les que els xiquets tinguen una visió crítica (assamblees per a expresar diferents opinions).


MODELS D'EDUCACIÓ


A classe vam observar que tenim tres models educatius: 

PEV (Programa d'Educació en Valencià) el qual és pensat per a valencianoparlants, on l'objectiu és afavorir l'aprenentatge de les llengües a partir de la L1.


PIL (Programa de Immersió Lingüística) és un programa on la majoria dels casos son persones de predomini lingüístic en castellà, perquè els destinataris són castellanoparlants.  L'objectiu és a partir de una llengua no assolida, afavorir l'aprennetatge de les llengües. Els xiquets i xiquetes poden adquirir a l'escola una competència lingüística que no es l'habitual, com és el valencià en aquest cas.

PIP (Programa de Incorporació Progressiva) aquest programa té com a base la llengua castellana. El valencià s'introdueix de forma oral a infantil, per poder usar-lo de forma escrita a primària.  Aquest programa introdueix assignatures en valencià. 


Aquests programa, tenen com a finalitat aconsseguir persones bilingües.


Els objectius principals dels models d'educació bilingüe, són els següents:

Model compensatori (usuaris d'una llengua L1 minoritària): compensar les mancances lingüístiques dels aprenents d'una llenegua majoritària. 

Model de manteniment (usuaris d'una llengua L1 minoritària): mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritàries.
Model d'enriquiment (usuaris de les dues llengües en contacte): desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües.
Model de recuperació plena (parlant de les dos comunitats lingüístiques): invertir la situació de la llengua minoritària. 

En classe, hem analitzat alguns exemples que determinen quin model d'educació existeix.
Un exemple que hem vist en classe és:

'A Dénia, els pares de Sergi van optar per matricular-lo en un centre d'ensenyament en valencià. Ell i la major part dels companys són valencianoparlants. Ara està en tercer, on estudia en castellà Educació Artística i Educació Física. La resta d'àrees les estudia en valencià i també ha començat amb l'anglés'.

Aquest cas, és un exemple de model d'enriquiment, va dominant les dues llengües, la dominant, la minoritzada y a més, l'anglés. 

dimarts, 3 de març del 2015

NORMES DE CASTELLÓ 1932



Les Normes de Castelló o Normes del 32 són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d’adoptar un sistema ortogràfic unitari per al valencià.
Hem vist els principals elements quant a l’estructura que configura el sistema valencià de mitjans. Hem tractat de descriure i atribuir significat al procés de construcció d’aquest sistema. Hem destacat com la dominació que exerceix el sistema polític va generar i ha reproduït tot un seguit de males pràctiques informatives, una forta dependència dels grans grups espanyols, notables insuficiències culturals i un retrocés important en la presència del català als mitjans; tot plegat, són obstacles al desplegament d’un sistema comunicatiu democràtic, veraç i al servei de la ciutadania.

Contacte de llengües, conceptes claus.


CLASSES DE FEBRER
En aquestes dues sessions hem treballat alguns conceptes molt importants com:

Sociolingüística, monolingüísme i tipus, llengua minoritzada, bilingüisme i tipus, diglòssia, procés de substitució lingüística, normalització i normativització.

La sociolingüística; disciplina que estudia les condicions d'existència d'una llengua.
Monolingüísme; l'existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat. Tipus: monolingüísme social i individual.
Llengües minoritaries: tenen un nombre reduït de parlants.
Llengua minoritzada: és aquella que pateix la interposició d'un altra llengua i està immersa en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística.
Bilingüisme: aquelles situacions en què les llengües en contacte en són només dues. És un concepte polisèmic. Tipus: individual, territorial i social.
Diglòssia: situació en que coexisteixen dues varietats d'una mateixa llengua.
Substitució lingüística: dos sistemes lingüístics competeixen entre ells, desplaçant parcialment o totalment un sistema en els diversos àmbits d'ús. Situació dinàmica i inestable.
Normalització lingüística: és un procés de cohesió de la comunitat lingüística. Pretén recuperar els àmbits d'ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lliutar contra la seva desaparició.
Normativització: codificació de la llengua.